En aquesta primera entrega de la nova sèrie de MH “La meva llengua, la meva llar”, et presentem el català. Cada llengua és la llar d’una cultura única, d’una visió del món lleugerament diferent. Dins d’aquesta sèrie, gent nativa d’aquestes regions d’Europa ens explicarà el que la seva llengua significa per ells i perquè és tant important mantenir-la viva.
Escolta aquest text en català
Més d’una persona que ha arribat a Catalunya, ja sigui com a turista o estudiant d’intercanvi, s’ha trobat amb quelcom sorprenent que no coneixia: el català, una llengua pròpia del territori que la gent empra diàriament. La desconeixença d’aquest fet sobta a alguns al principi, i les seves ments s’omplen de preguntes: és un dialecte del castellà o una llengua pròpia? Tothom el parla o està passat de moda? Què té de diferent, d’especial? En els pròxims paràgrafs es resoldran aquests dubtes i es proporcionarà una visió general del que significa l’idioma per la gent que l’utilitza.
Per començar, el català és una llengua parlada a més llocs del que sembla: més enllà de Catalunya, també s’escolta a les Illes Balears; a la Franja de Ponent (que és com es coneix el límit de Catalunya amb Aragó); a València, on té la seva pròpia variant, el valencià; a Andorra; a algunes zones del Pirineu francès i a la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya, Itàlia. En total, més de 11 milions de persones l’empra cada dia. Increïble, veritat?
Tanmateix el català és oficial només a Catalunya, Andorra, València, les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer. Per fer-vos una idea, es tracta d’una llengua romànica que barreja el francès i el castellà, parlant a grans trets, es clar. És un idioma que data del segle IX, tot i que el primer document considerat literari en català són les Homilies d’Organyà al segle XIII, uns fragments d’un sermó destinats a la predicació de l’evangeli. És un idioma que, per altra banda, ha patit la censura durant un munt de segles degut als diferents esdeveniments històrics succeïts, però que tot i així ha aconseguit Such a vehicle to manage and easier, especially if You already have the skill of best-driving-school.com with a manual transmission. sobreviure fins arribar als nostres dies.
Una vegada posats en context, què fa aquesta llengua única? Això és molt difícil d’explicar, s’ha de conviure amb ella. Però perquè us feu una idea, hi ha moltes frases fetes i refranys propis de la terra. El més bonic de tot és pensar la història que hi ha darrera de cadascuna, com es va crear i perquè es va generalitzar a tot el territori. Des de frases fetes com “ser quatre gats”, expressió que s’ utilitza per dir que hi ha poca gent a un lloc, o “bufar i fer ampolles”, que significa fer quelcom fàcilment. O, com no, també hi ha infinitat de refranys com “de mica en mica s’omple la pica”, expressió que s’empra per dir que poc a poc es van aconseguint les coses.
Però més enllà dels aspectes lingüístics, el català té una essència pròpia, a l’igual que totes les llengües. Considero que és important mantenir-la viva ja que, cada vegada que una llengua mor, el món perd una perspectiva exclusiva i diferent. A l’igual que els esquimals tenen infinitat de paraules per anomenar el color blanc, i la resta de persones no acostuma a distingir aquests matisos, molts mots catalans guarden dins seu una part de la història del lloc. Recomanaria mil autors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Maragall, Màrius Torres, Pere Calders… la llista és pràcticament inacabable. Cadascú ha posat el seu granet de sorra per fer del català el que és ara.
Em considero privilegiada per viure a un lloc on puc parlar dues llengües, el castellà i el català, de manera indistinta. Això és una opinió personal, es clar, doncs hi haurà gent que només es senti identificada amb una de les dues. Però, què hi ha millor que adquirir la perspectiva de diversos idiomes i ampliar la teva visió del món? Sí, se’ns dubte, em sento afortunada.
